El fotògraf Carles Palacio retrata el barri de Can Gibert del Pla en una iniciativa impulsada per la Comunalitat del Güell i l’Associació de Veïns del barri.
Va néixer als anys seixanta com un conjunt de pisos per pal·liar el barraquisme de zones com Montjuïc i Torre Gironella, i des de llavors els seus veïns no han deixat de conquerir espais i reclamar millores pel barri. Es tracta de Can Gibert del Pla. La seva història es recull ara en una exposició impulsada per la Comunalitat del Güell i l’Associació de Veïns de Can Gibert del Pla, exposició que es va presentar diumenge 25 de maig al Passeig Sant Sebastià en el marc de les celebracions de primavera. Can Gibert del Pla, memòria i barri es podrà veure a partir del 3 de juny a l’Espai Cívic del barri, i més endavant en altres espais de la ciutat.
La mostra inclou una sèrie històrica, on es recullen imatges del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de Girona (CRDI), i una part actual, a càrrec del fotògraf Carles Palacio. Des de les conquestes urbanístiques dels anys setanta i vuitanta, fins als nous reptes de la zona, com la manca d’habitatge, els discursos reaccionaris o el conflicte sobre el parc urbà Jordi Vilamitjana, l’exposició fa un recorregut per la memòria d’un barri que encara avui reclama el seu lloc a Girona.
“Durant la feina d’arxiu, hem pogut observar que moltes de les imatges que s’han conservat del barri al CRDI es van fer per casualitat o perquè hi passava alguna cosa extraordinària. Costa trobar fotografies antigues que retratin i expliquin el dia a dia d’aquest barri en concret”, afirma Palacio, que també ha coordinat la part històrica de l’exposició, una història sovint desconeguda. “Als anys seixanta, el Patronat Benèfic de la Santa Creu de la Selva va muntar una empresa que es dedicava a fer habitatge social. Aquests habitatges s’adjudicaven en qualitat de llogater, amb una quota mensual que havíem de pagar durant cinc anys. En acabat aquest període, es feia una escriptura”, relata Ramón Jiménez, antic veí del barri. “Va ser el projecte urbanístic del franquisme a la ciutat”, apunta Josep Dalmau, de l’Associació de Veïns de Can Gibert del Pla.
Avui, a Can Gibert hi conviuen 8.500 habitants de més de setanta nacionalitats diferents i, juntament amb Santa Eugènia de Ter, conforma la zona més densa de la ciutat. Tot i que es va crear en una plana de Santa Eugènia (barri que va ser municipi fins al 1963, quan es va annexionar), i durant molts anys es va considerar un sector més, bona part dels seus veïns reclamen la seva pròpia identitat com a barri.
La voluntat dels impulsors de l’exposició és que aquesta vagi itinerant per diferents espais, quedant a l’abast de veïns de totes les edats i àmbits socials, escurçant distàncies entre els habitants històrics de Can Gibert i les noves veus del barri. “Ens agradaria que aquesta exposició funcionés com un diàleg entre diferents veïns del barri, però també que es pogués veure en espais més propers al centre de la ciutat, ja que hi ha la sensació compartida que el relat predominant sobre Girona exclou barris com Can Gibert, Santa Eugènia o la part menys estètica de Sant Narcís”, explica Palacio.
En aquests moments, la sèrie fotogràfica es troba exposada al local social de l’Associació de Veïns. La mostra serà acompanyada d’una pàgina web amb diferents testimonis de veïns i veïnes del barri.
L’autor de l’exposició
Nascut a Girona l’any 1988, Carles Palacio fa anys que posa l’ull en els conflictes socials de la ciutat. Des de l’any 2014, ha publicat al Diari ARA, el Punt Avui, El País, The Telegraph, El Diario.es, Internazionale, The Guardian, Público, El Salto, El Temps, La Directa o la Revista Panenka. L’any 2015, va guanyar el premi de Joves Fotògrafs de la Diputació de Girona pel projecte Polvorins sobre el barri de Les Pedreres de Girona, i el 2019, el Premi Carles Rahola per una sèrie sobre les protestes contra la sentència del Procés. L’any 2023, el seu projecte Els treballadors de la mar va ingressar en l’Arxiu Nacional de Catalunya. Can Gibert del Pla, memòria i barri és la seva octava exposició.